El tema del llenguatge i si els nens/es parlen o no quan és el moment, sempre ha generat interès i, de vegades, preocupació a tots els pares i les mares. A la web Eres mamá (eresmama.com) hi trobem un article molt interessant on es donen un seguit de consells davant l’exigència del parlar que ens poden ajudar i que ajudaran els nens/es de 0 a 3 anys a ser bons parladors i comunicadors. En fem un resum:
Llegir amb ells des de ben petits: si els pares tenen l’hàbit de lectura en la seva vida i llegeixen als seus fills, els ajuden a veure natural la comunicació i es van fixant en com s’organitza el llenguatge, l’ordre de les frases i van absorbint les paraules amb facilitat.
Cantar i les cançons: hi ha infinitat de cançons infantils. Mitjançant la repetició de les cançons, els nens aniran captant frases que els permetran accedir a la parla i al llenguatge.
Fer preguntes: les preguntes ajuden a ampliar el vocabulari dels més petits. Sobre tot, les preguntes d’elecció: Què vols, un plàtan o una poma?
Donar-li temps per expressar-se: els nens comencen a comunicar-se assenyalant els objectes que volen perquè els hi donem. Podem esperar una mica abans de donar-los-hi perquè tinguin temps de dir o intentar dir la paraula. Així aniran relacionant el parlar amb allò que necessiten.
No parlar gaire: si fem servir les preguntes per ensenyar als nens/es a parlar, hem de donar-los-hi temps per contestar. Hem d’aprendre a esperar que ens contestin, sense avançar la resposta. També hem d’aprendre a no parlar gaire, parlar lentament de manera calmada. Evitarem que es cansin i decideixin no dir res.
Fer servir un llenguatge correcte: és bo fer servir un llenguatge amb frases senzilles i fàcils de comprendre per a ells, però amb les paraules ben pronunciades.
Corregir-los de manera indirecta: si els nens/es diuen una paraula, nosaltres podem afegir més paraules per poder donar els models de com fer les frases. Això anirà ampliant el seu vocabulari.
Adequar el nostre vocabulari a la seva edat: hem de fer servir el llenguatge i el vocabulari habituals, però dirigint-nos a ells de forma més senzilla i amb frases d’acord amb la seva edat. Les frase curtes, senzilles i especifiques són les més adequades.
Tenir un entorn adequat per l’aprenentatge: és bo deixar un espai a casa, per exemple la seva habitació, perquè facin servir la creativitat i el moviment, perquè de mica en mica puguin ampliar el seu vocabulari.
Donar molt valor als seus avenços: valorar sempre les seves capacitats d’aprenentatge i la millora del seu llenguatge. Estar pendents i apreciar les millores que els nens/es van aconseguint. A tots aquests consells cal afegir-hi paciència per dur-los a la pràctica. Aconseguirem tenir bons parladors a casa.
