En els primers anys de vida dels infants és molt important la relació individualitzada nen/a- adult/a, ja que suposa un primer esglaó en la descoberta que fan d’ells mateixos i del seu entorn immediat. Dins la vida quotidiana del nen/a a la llar hi ha molts moments en què s’estableix aquest tracte individualitzat. Un dels que el possibiliten són els jocs de falda.
Amb aquests jocs de falda, treballem coordinació oculo-manual, treballem anar a la línea mitja, introduïm llenguatge i ritme, també un feedback amb la mirada, joc imitatiu, esquema corporal, anticipació.
Us en posem alguns exemples:
Ball manetes: s’han de fer palmetes.
Ball manetes / Toca galtetes / Toca-les tu / Que les tens boniquetes.
És molt important la suavitat i el ritme i l’alegria que s’hi posi. L’infant s’asseu a la falda, encarat a l’adult. També es pot fer estirat. Se l’agafa per l’avantbraç i se li fan picar les mans, seguint el ritme de la cançó. Es pot fer picant les galtes del nen o de la nena, o de l’adult, segons el moment.
Bim bom Bim!, bom!, Les campanes de Salom, toquen a festa i fan: bim!, bom!, bim!, bom!
L’adult té el nen/a a la seva falda, mirant-se tots dos i agafant-se les mans. S’inicia llavors el balanceig, que serà suau, intentant seguir el ritme. El balanceig força l’infant a unes certes flexions de tronc i cap que, si es fan bé, són molt positives a nivell motriu. El balanceig pot ser davant-darrera i lateral.
Salta miralta
Salta miralta, / trenca una galta, / Nostre Senyor / et farà un petó.
Agafarem el nen/a per les manetes, quan diem farà un petó el fem saltar a la nostra falda. Hi ha infants que al principi els fa por, però a poc a poc ho superen.
Balla, balla
Saca de palla / Balla, balla / Saca de palla / Saca de plom / El més petit fa un rodolom.
Agafarem el nen/a per sota les aixelles quan l’hem acabat de canviar. Quan diem el més petit fa un rodolom, li fem un moviment de rodar.
Ralet, ralet
Ralet ralet, /Paga dineret !!!
S’agafa la mà del nen/a i, amb el dit, l’adult li va fent cercles al palmell. Quan es diu paga dineret se li dóna un copet també al palmell. Més endavant serà l’infant qui imiti l’acció.
Aquest és el pare
Aquest és el pare / Aquesta és la mare / Aquest fa les sopes / Aquest se les menja totes / Aquest diu: Piu! Piu! / Que no n’hi ha per al Caganiu?
Cada vers correspon a un dit de la mà o del peu del nen/a, començant pel polze i acabant pel petit, on s’allarga la cantarella. Hi ha moltes versions. Ho podem fer també amb diferents modulacions de la veu.
Quan vagis a la carnisseria
Quan vagis a la carnisseria / no compris carn d’aquí, / ni d’aquí, ni d’aquí, / sinó d’aquí que n’hi ha un bon bocí!
Agafem la mà del nen/a, fent-li estirar el braç, i fem veure que li anem tallant a trossets, començant per la mà i acabant a dalt de tot del braç. Quan es diu sinó d’aquí, se li fan pessigolles a les aixelles. En aquest joc el nen/a ja espera les pessigolles
Mà morta
Mà morta, / Mà morta, / Pica la porta!
S’agafa la mà del nen/a pel canell i se li fa balancejar. Quan es diu pica la porta! se li acosta la mà a la galta, tot picant-la.
Arri, arri, tatanet
Arri, arri, tatanet, / Anirem a Sant Benet, / Comprarem un panellet / Per dinar, per sopar, / Per a en (nom del nen/a) no n’hi ha!
Ens asseiem a terra o a la cadira, posant-nos el nen/a a la falda. Seguint el ritme de la cançó, el fem botar, i quan diem per a en… no n’hi ha! el tirem enrere, o abaixem els genolls.
