Massa sovint ens animem a fer prediccions en qüestions com els conflictes en les relacions familiars o l’evolució d’un infant en el procés d’aprenentatge, com si es tractés de la predicció meteorològica. Si bé hi ha temes, com la meteorologia, on la predicció té sentit i força fonament, en d’altres no, com en la psicoteràpia. I fins i tot pot ser contraproduent.
La profecia d’autocompliment o Efecte Pigmalió, coneguda des de l’antiguitat però formulada en els termes actuals a principis de segle XX, fa referència al fet que una predicció d’un fet esdevé la causa que es faci realitat allò que prediu. I això, que pot semblar rar, es produeix sovint.
Parlant planerament, em refereixo a les expectatives. Sobretot aquelles que tenen a veure en les creences sobre el què és possible o el què és real. És especialment dramàtic, pels resultats, quan es tracta de conflictes entre persones. Així, es tracta d’un efecte que cal tenir molt en compte en psicoteràpia, per exemple en un cas de conflicte obert entre pares i fills. Forma part del manual bàsic del professional ja que les expectatives funcionen com unes lents que ens dirigeixen a observar, analitzar i actuar a través d’un prisma definit i que poden generar molt sofriment si és estret.
La feina del psicoterapeuta, doncs, es centra en facilitar una mirada més nítida, amplia i generosa que ajudi a generar els actes necessaris per a tenir una vida més agradable i plena.
