Per resoldre un problema psicològic és necessari conèixer-ne les causes?
Per què el meu fill em provoca menjant amb les mans quan li he dit mil vegades que és de maleducació? Per què els companys de classe no volen jugar amb mi? Per què em costa tant aprendre les taules de multiplicar?
Per què em passa? Què he fet jo?
Qui no s’ha fet mai aquestes preguntes…?
I heus aquí algunes possibles respostes:
Serà perquè sóc avorrit? O dolent? O és perquè no té límits? …
Respostes que no satisfant i la recerca no s’atura. Continuem buscant possibles explicacions tan bon punt en tenim l’oportunitat alhora que paulatinament ens endinsem més i més en un espiral cada vegada més irreal on creem preguntes i imaginem respostes. I mentrestant el malestar psicològic augmenta enlloc de disminuir… Finalment, cansats i decebuts, la confusió és màxima i ja no sabem per on tirar.
I ara què?
Fa una bona colla d’anys que diversos investigadors van iniciar les bases d’un model de psicoteràpia que obté molt bons resultats en un període breu. Més tard, Giorgio Nardone o Andrea Fiorenza, entre altres, li han donat un impuls que l’ha estès a diversos països.
Actualment es coneix per teràpia breu estratègica.
Més informació: busqueu a internet “Teràpia breu estratègica”, “Nardone” o “Andrea Fiorenza” (webs i videos) o bibliografia (a les biblioteques sovint tenen llibres d’aquesta temàtica).
En qüestions referents a l’estat psicològic d’una persona, conèixer les causes del malestar actual no és necessari per trobar una millora. En canvi, conèixer-ne els elements i la dinàmica actual, el seu funcionament, és la clau de volta que enceta el camí del benestar.
