Molts Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) estan vivint un estat de saturació per l’increment de les demandes d’atenció. Us reproduïm a continuació el comunicat que ha fet l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP), de la qual formem part, per denunciar la situació.
“A l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP) compartim la preocupació i el malestar manifestat per professionals i famílies vinculades als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), davant l’estat de saturació dels serveis d’atenció precoç.
Com s’ha manifestat, fa pocs dies en diversos mitjans de comunicació i plataformes digitals, en aquests darrers anys, hem tingut un augment constant i significatiu de les demandes d’atenció als CDIAP, sense que s’hagin incrementat els recursos necessaris, per atendre-les de forma adequada. Hem passat d’atendre 28.000 infants i famílies a 2008 a atendre’n prop de 43.000, en l’actualitat, amb pràcticament els mateixos recursos, congelats des d’aleshores.
La pandèmia, sens dubte, ha agreujat la situació fent palès l’estat de vulnerabilitat de la xarxa de CDIAP, en un context de progressiu afebliment de l’estat del benestar que requereix d’intervencions polítiques, urgents i decidides al seu favor i acompanyades de les adients dotacions pressupostàries.
Els professionals dels CDIAP observem amb preocupació com, dia a dia, augmenten les llistes d’espera, s‘han d’espaiar les sessions amb els infants i les famílies i, en ocasions, escurçar el temps d’intervenció, tot reflectint un empobriment de l’atenció global que s’ofereix als infants i a les famílies i convertint en oxímoron el mateix concepte d’atenció precoç.
Els CDIAP són els dispositius de referència en l’atenció a les situacions de risc, dificultats o trastorns en el desenvolupament infantil de 0 a 6 anys. A Catalunya, configuren una xarxa pública de 97 centres que abasten tot el territori i atenen més de 43.000 infants i famílies cada any.
Sense els recursos necessaris, els professionals ens veiem abocats a treballar de forma parcialitzada i incompleta, sense poder proporcionar l’atenció preventiva i terapèutica que es requereix en aquesta etapa vital.
La infància no és només un moment cronològic, és també un temps lògic, necessari per formar la personalitat adulta. Un primer temps per mirar, per construir, per ensopegar, per aprendre… Un trajecte no exempt de dificultats que requereix acompanyament, suport i respecte al ritme evolutiu de cadascú, amb els riscos que pot implicar no atendre-ho adequadament.
La concepció d’infància ha anat evolucionant al llarg de la història, profundament influenciada pel discurs de l’època. Podem afirmar que una societat es defineix, entre moltes altres coses, per l’estatus, el valor i la cura que atorga als seus infants. Fem, per tant, que en aquest aspecte, la nostra reflecteixi el millor de si mateixa.
La junta directiva de l’ACAP
acap@acap.cat“
