Una de les psicòlogues infantils del Centre Tàndem, la Clàudia Comas, ens parla de com podem familiaritzar els infants al seu centre educatiu, sobretot en etapes inicials, fent un acompanyament físic i, sobretot, emocional des de casa.
L’inici del curs escolar representa un moment carregat d’emocions per a moltes famílies. L’entrada dels infants a l’escola bressol o a l’educació infantil, representa molt més que una adaptació a nous horaris i noves rutines. Per alguns serà el primer cop que se separen del seu entorn familiar. Per d’altres, una nova etapa, amb mestres, espais i companys diferents. En tots els casos, no només estem davant d’una primera separació física, sinó que també emocional.
Separar-nos de les persones que més estimem és un pas difícil, sobretot per als infants, que encara estan construint la seva capacitat per entendre i expressar el que senten. I per a les les famílies, deixar els seus fills i filles en mans d’altres persones, també pot despertar neguits, incerteses i emocions contradictòries.
La familiarització a l’escola no és només un període de transició logística, sinó també un procés emocional, tant per a l’infant com per a la família. Hi pot haver plors, pors, ràbia o silencis. Sovint observem regressions en hàbits ja assolits (com dormir, parlar o controlar esfínters), més dependència o alteracions en la conducta. Aquests comportaments, no són preocupants, formen part d’un procés natural.
Cada infant i cada família tenen el seu propi ritme. El més important és no córrer, no pressionar, sinó donar temps, validar el que senten, estar-hi presents i sostenir emocionalment el dol que suposa començar una nova etapa.
Els infants han d’aprendre, a poc a poc, que la vida comporta pèrdues i canvis constants. Voler evitar-los per protegir-los del dolor és comprensible, però no els ajuda a créixer. El que sí els ajuda és tenir adults que els acompanyin amb calma, amor i paciència.
Acompanyar no vol dir evitar que sentin malestar, sinó estar al costat mentre aquest apareix. Vol dir validar el que senten, i transmetre el missatge que no estan sols ni soles. Quan l’infant pot viure aquest procés amb acompanyament i respecte, no només es va adaptant al nou entorn, sinó que estableix vincles, se sent segur i desenvolupa eines que li serviran per fer front a futurs canvis, i sobretot, la família, també creix amb ell o ella.
Clàudia Comas Espona. Núm. Col. 24999
