El blog del Centre Tàndem

L’entrada anterior, titulada La profecía d’autocompliment, volia ser una invitació a reflexionar sobre les expectatives, sovint generadores de complicacions en situacions difícils.

Per això, us animo a llegir un article fantàstic que descriu brillantment les expectatives sobre el terapeuta que poden tenir les persones que hi acudeixen. És un article amè i fluid on, potser, us veureu reflectits en alguna de les seves frases.

http://www.joangarriga.com/docs/lafigura.pdf

Per la meva banda, fa uns dies se’m va acudir afegir-hi un nou personatge: el terapeuta com a mafiós.

L’experiència em diu que algunes persones, aquelles que no veuen sortida al carreró on estan, són valentes, estan disposades a arriscar i alhora volen discreció, esperen un terapeuta que encaixa, perfectament, amb la figura d’un mafiós. Ets una d’elles?

Massa sovint ens animem a fer prediccions en qüestions com els conflictes en les relacions familiars o l’evolució d’un infant en el procés d’aprenentatge, com si es tractés de la predicció meteorològica. Si bé hi ha temes, com la meteorologia, on la predicció té sentit i força fonament, en d’altres no, com en la psicoteràpia. I fins i tot pot ser contraproduent.

La profecia d’autocompliment o Efecte Pigmalió, coneguda des de l’antiguitat però formulada en els termes actuals a principis de segle XX, fa referència al fet que una predicció d’un fet esdevé la causa que es faci realitat allò que prediu. I això, que pot semblar rar, es produeix sovint.

Parlant planerament, em refereixo a les expectatives. Sobretot aquelles que tenen a veure en les creences sobre el què és possible o el què és real. És especialment dramàtic, pels resultats, quan es tracta de conflictes entre persones. Així, es tracta d’un efecte que cal tenir molt en compte en psicoteràpia, per exemple en un cas de conflicte obert entre pares i fills. Forma part del manual bàsic del professional ja que les expectatives funcionen com unes lents que ens dirigeixen a observar, analitzar i actuar a través d’un prisma definit i que poden generar molt sofriment si és estret.

La feina del psicoterapeuta, doncs, es centra en facilitar una mirada més nítida, amplia i generosa que ajudi a generar els actes necessaris per  a tenir una vida més agradable i plena.

Us invitem a ampliar el vostre coneixement llegint algun d’aquests llibres tan interessants:

Títol: Psicotrampas
Autor: Giorgio Nardone
Editorial: Paidós
Any: 2014
De què va?

“A menudo acabamos abatidos y cansados de nosotros mismos porque una y otra vez repetimos comportamientos que nos impiden resolver nuestros problemas. Estas maneras de actuar negativas son fruto de las “psicotrampas”, de los mecanismos psicológicos que nos hemos construido y acaban encadenándonos.”

Títol: ¿Dónde están las monedas?
Autor: Joan Garriga Bacardí
Editorial: Rigden
Any: 2010
De què va?

“…Ya nos enseña Confuncio que sólo puede ser siempre feliz el que sepa ser feliz con todo. En esta línea, huyendo de los conformismos pasivos y de falsa resignación, descubrimos que la contraseña que abre las puertas de la realización personal se compone de una simple sílaba: SÍ. SÍ. A la vida, tal como es. A nosotros tal como somos. A los demás, tal como son. A nuestros padres, tal como son y tal como fueron, vehículos providenciales de nuestra existencia y mucho más.”

Hi ha diferents factors que determinen el creixement i desenvolupament dels individus: la genètica que té una influència directa en aspectes com l’estatura, color d’ulls i cabells, maduresa òssia, pes…Però existeixen altres factors i no menys importants que són exògens o ambientals com: la nutrició, les malalties, l’activitat física… que interaccionen i determinen el desenvolupament i el creixement final, ja que encara que genèticament tinguem un bon potencial, si els altres factors no s’ entrellacen de forma correcta,  no afavorirà un bon desenvolupament psicomotriu.

Un factor molt important és la pràctica d’activitat física i esport, ja en edats primerenques. Ajuden al nen tan en el desenvolupament físic, afectiu, social i cognoscitiu, ja que per mitja del moviment, els jocs motrius serà capaç de vivenciar noves experiències i estímuls.

L’educació física i l’esport ajuden a desenvolupar capacitats com la percepció espaial, percepció espai – temps, coordinació oculo – muscular, l’agilitat l’equilibri, domini dels diferents segments corporals, habilitats socials, aprendrà a treballar en equip, podrà assumir responsabilitats i normes, podrà superar reptes i acceptar èxits i fracassos. Per tant podem dir que l’activitat física ajuda a créixer a l’ infant de manera física, psíquica i social.

També cal dir que si l’activitat física s’extralimita a màxims no permesos o bé es realitza de forma incorrecta i amb càrregues excessives podrà provocar efectes negatius en els nens. D’aquí la importància de la formació tècnica dels monitors o especialistes en activitats físiques, ja que si estan formats seran capaços d’adaptar les necessitats físiques i apreciar les capacitats i qualitats de cada infant.

Nani Mora López

Fisioterapeuta Col. 3689

QUÈ ÉS LA CELIAQUIA?

És una intolerància al gluten de blat, ordi i sègol. Per tant tots els aliments que ho contenen en menor o major grau poden perjudicar a l’infant.

Aquesta intolerància de base genètica provoca una inflamació intestinal que pot derivar en símptomes més greu depenent del grau de tolerància de cada nen.

COM PUC SABER SI EL MEU FILL ÉS CELIAC?

Aquest problema no té una edat concreta d’aparició i per tant pot ser difícil determinar aquesta malaltia a simple vista. Per tant haurem d’estar atents per poder captar signes i símptomes que determini si l’ infant pot patir aquesta intolerància al gluten. De vegades es pot confondre amb trastorns digestius.

El primer que s’ha de fer és consultar al pediatre i explicar els símptomes i signes repetitius que pateix el nen. El pediatre demanarà una analítica de sang per estudiar els marcadors de la celiaquia, per corroborar les possibles sospites. En algun cas també es pot fer una biòpsia intestinal.

SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS

• Diarrees freqüents amb mala olor i espesses.
• Vòmits.
• Pèrdua de pes o anorèxia.
• Astènia, sensació de cansament o fatiga.
• Problemes de creixement. El nen creix més lentament.
• Distensió abdominal.
• Canvis en el caràcter. Irritabilitat.
• Leucopènia. (disminució del nombre de leucocits).
• Coagulopatia. (problemes de coagulació de la sang)
• Trombocitosis (augment de plaquetes en sang).
• Defectes en les dents i l’esmalt dental.

La celiaquia és una malaltia crònica, la seva cura consisteix en portar una dieta sense gluten. El nen celíac podrà menjar verdures, fruites, carn, peix, i fins i tot cereals que no continguin gluten. Avui en dia la societat cada dia està més sensibilitzada amb aquest tema i en els supermercats i restaurants ja podem trobar aliments lliures de gluten.

Nani Mora López

Fisioterapeuta Col. 3689

Per si és del vostre interés: http://nutriciopares.wordpres.com (És un blog on he col·laborat com alumne del Màster de Nutrició i Salut Pública de la UOC)

Anima’t a venir!

El proper dijous 27 de març de 2014, a les 18 hores, organitzem un taller de massatge infantil, ofert per la Nani Mora (fisioterapeuta).

Es tracta d’una nova activitat del Centre Tàndem adreçada a totes les famílies amb infants menuts que vulguin passar una estona agradable.

Activitat gratuïta.

Sou benvinguts!