Tots els infants neixen amb els mateixos drets de tenir un entorn que el pugui acollir i atendre en totes les seves necessitats físiques, emocionals i afectives. Però no tots els infants són iguals, no són una “tabula rasa” (Locke) en què tot està per escriure, sinó que neixen amb unes predisposicions o temperament que els fa ser més sensibles a uns estímuls que a uns altres i que mostren un comportament més explorador o inhibit.
El temperament és: “el nucli biològic de les diferències individuals en l’estil del maneig i de respostes mediambientals que es manté estable al llarg del temps i en diferents situacions” (Van den Akker i cols 2010).
Segons els estudis longitudinals fets per Thomas i Chess (1977) de New York, es poden agrupar 4 categories de temperaments, com són:
- Fàcils 40%
- Difícils 10%
- Lents per activar-se 15%
- Difícils de classificar amb un 35%
Tot i la importància d’aquests primers estudis, en l’actualitat es descriuen 3 dimensions principals del temperament (Else-Quest i cols 2006; van den Akker i cols 2010):
- Control amb esforç o esforçats, capaços de regular l’atenció o equilibrats.
- Humor negatiu: temorós, iracund i infeliç.
- Extravertit: actiu, social, exuberant i atrevit.
Cal dir que, si bé aquest trets apareixen en els nadons als primer mesos de vida, el seu entorn, especialment la família, pot ajudar a regular o accentuar-los.
I aquí és on apareixen les estratègies dels jocs per tal de poder ajudar els infants amb diferents predisposicions a regular-se i trobar una millor capacitat per aprendre a manejar millor els seu comportament i a trobar millor estratègies per adaptar-se a les normes que, necessàriament, posa l’entorn. I més ara que cal tenir-los confinats i nosaltres amb ells.
Doncs som-hi! Si tenim en compte els 3 trets bàsics de temperament, anomenats anteriorment, que podem concretar en: equilibrats o tipus 1, enfadats i espantats o tipus 2, i els extravertits o tipus 3; ens haurem de plantejar estratègies de joc diferents. La idea bàsica és que els nostres trets no siguin una limitació o barrera, tot el contrari, partirem d’ells per tal de poder desenvolupar millors recursos.
Aquesta proposta de jocs està pensada per la situació actual en què els infants i la resta de persones estan confinades a no poder sortir de casa. Per tant, haurem de ser capaços de poder adaptar una mica les nostres cases a les possibilitats de joc que ens puguin donar.
Estratègies pel tipus 1 o equilibrats:
- Aquests i aquestes ens ho posen més fàcil. La seva capacitat d’adaptació ens permet fer propostes sensoriomotores com: espais per enfilar-se, saltar, arrossegar-se, empènyer… No cal que siguin activitats molt àmplies, poden ser salts petits o activitats reduïdes. També podem fer activitats de joc simbòlic com: disfressar-se per representar diferents personatges i, fins i tot, contes vivencials. I també activitats de representació com: pintar, plastilina, construccions amb diferents materials…
Estratègies pel tipus 2 o enfadats/espantats:
- Per aquests i aquestes, ens cal pensar millor les estratègies, atès que no ens ho posaran fàcil. Tot el contrari, parlem d’infants que estan més oposats i que, sovint, res els hi va bé.
- Podem començar per jocs sensoriomotors on predomini l’oposició com poden ser: petites barreres de material que hagin d’empènyer i/o tirar o que hagin d’anar d’un costat a l’altre saltant o arrossegant-se per aconseguir certes coses. En els jocs simbòlics hem de pensar en jocs d’amagar-se, de buscar a l’altre, jocs de lluites amb materials que no ens poden fer mal (espases de paper, xurros…) o jocs de tirar-nos coses toves. I, en jocs de representació, cal posar especial atenció en totes les activitats de punxar, retallar, enganxar…
Estratègies pel tipus 3 o extravertits:
- Per aquests infants en què predomina l’expansió tant física com emocional, cal plantejar activitats de joc més obertes, per dir-ho d’alguna manera.
- En relació als jocs sensoriomotors, cal optar per activitats d’empaitar-se, de saltar per a diferents llocs sense tocar a terra o jocs amb els ulls tapats per trobar els uns i els altres. Els jocs simbòlics poden ser amb disfresses, amb personatges de ficció, amb jocs de fer diferents tasques professionals o es poden fer representació de contes. En relació a les activitats de representació, pensar en activitats com fer la pròpia figura humana sobre un paper, pintar-la dels personatges representats i penjar-la per les parets de les habitacions (ei, amb cura). Les grans construccions de diferents materials també ens poden ajudar.
Una vegada dit això, qualsevol estratègia us pot servir, pel fet de que vosaltres sou els que millor coneixeu els vostres fills i filles i els espais a on haureu de conviure.
Ànims per a totes i tots!!
Tomàs Sadurní.
Dr. Psicologia i Psicomotricitat.
