En Tomàs Sadurní, psicòleg i psicomotricista del Centre Tàndem, ens parla del concepte de familiarització pel que fa a l’inici de l’escolarització dels infants. Un concepte que ha substituït el de procés d’adaptació. La família i el professorat hi juguen un paper clau.
“Si bé fins ara havíem parlat del procés d’adaptació com el camí que fan els infants cap a l’escola i en el qual ells havien de fer l’esforç d’adaptar-se al sistema educatiu, actualment es parla de la familiarització. En aquesta, la família i el personal educatiu realitzen una tasca de comunicació i de confiança per tal que els infants puguin fer un procés d’escolarització el més còmode possible.
Així doncs, la familiarització posa l’esforç en els pares i les mares i el pes del procés en els i les mestres fent que hagin de trobar el mitjans, el temps i les condicions perquè l’inevitable procés de dol que ha de fer cada infant sigui el més suportable possible.
Seguint aquest procés, la família hauria de poder dedicar un temps per acompanyar els nens i nenes dins l’espai educatiu. Un temps ajustat a les necessitats del seu fill o filla, encara que s’hagi d’agafar uns dies de festa.
Al mateix temps, els i les educadores i mestres han de poder deixar entrar les famílies a l’escola perquè puguin compartir els espais amb el seu fill i filla. El temps i l’espai seran claus perquè es vagi produint aquest procés. Poc a poc, la família s’ha d’anar retirant de l’escola per tal que la familiarització es vagi consolidant.
Les famílies han de saber que aquest pas del món familiar al món social-educatiu acostuma a ser una situació d’estrès, tant per la pròpia família, pel fet que ha deixar la cura del seu infant en mans d’altres persones, com pel nen o nena, que haurà d’afrontar la pèrdua de les persones significatives de la seva vida per poder-se lligar a altres persones que, habitualment, no coneix. És a dir, passar d’un vincle consolidat a un altre vincle que cal construir i desenvolupar. Aquest pas provoca un cert sentiment de pèrdua per part dels infants i el dolor inicial és inevitable, com seran també inevitable els plors i les llàgrimes que poden aparèixer.
Sostenir el dolor del propi fill o filla és un aprenentatge per a les famílies. Aquest dolor les commou profundament i els cal fer un procés d’acceptar que, per molt amor que sentin, no podran evitar aquests petits dolors que cal aprendre a gestionar i anar elaborant.
És en aquest punt on la familiarització adquireix la seva importància. La família ha de confiar que els i les mestres i educadores tindran la cura adequada perquè aquest camí es vagi realitzant i els i les professionals han d’anar donant la comunicació suficient perquè la família també vagi integrant tots aquests canvis.
No podem oblidar que cada família i cada infant farà el seu propi procés i l’escola haurà de tenir la flexibilitat suficient perquè això sigui possible.
És important tenir una bona familiarització a l’inici de l’escolarització, que durarà com a mínim fins que aquests infants tinguin 16 anys. Un bon inici pot ajudar que el món educatiu sigui un espai de creixement social i de coneixements imprescindibles en la nostra societat i cultura.”
