Actualment ens estem trobant infants (de 2 a 4 anys) amb un llenguatge oral molt empobrit. Des del Centre Tàndem creiem que és molt important fomentar les converses, el joc compartit i reduir l’ús de pantalles. A continuació us suggerim algunes recomanacions per estimular aquest llenguatge.
- Mirar i comentar contes amb imatges, posant veu als personatges, fer onomatopeies i sons que surten al conte, com per exemple, “brum, brum fa la moto”…).
- Potenciar el joc simbòlic, fent jocs de simulació de la vida quotidiana (jugar amb ninots, cotxes, a la cuineta, disfressar-se, fer de metges, perruquers, fusters, mecànics…).
- Cantar cançons, fer jocs de falda, completar rimes i frases conegudes.
- Mirar i comentar fotografies de la família, amics, dels companys de classe, dels mestres…
- Endreçar les joguines, roba… nomenant i conversant sobre el que hi ha, així anirà ampliant vocabulari.
- També és convenient donar-li ordres senzilles. Encara que l’ajudem a fer-ho, cal verbalitzar el que fem.
- Donar opcions a escollir de forma quotidiana, mostrant visualment les possibles opcions i verbalitzant la situació. Exemple, vols la pera o la poma? Vols el cotxe o el camió? És interessant esperar la resposta del nen o nena o demanar-li que ho digui. Si no ho diu i assenyala o fa el gest, nosaltres podem fer com si ens equivoquem, provocant així la parla espontània.
- Intentarem parlar d’allò que sabem que li agrada i interessa. De les coses que passen al seu voltant.
- Ens ajudarem també dels gestos i canvis de veu per captar la seva atenció. A vegades, sense forçar-lo, li podem fer repetir alguna paraula (dins del context). Per això el mirarem a la cara i farem que ell també ens miri i articularem la paraula clarament i més lenta del normal.
- Per poder donar bons models, quan l’infant ens demani o digui alguna cosa, nosaltres repetirem el que ha dit, però fent la frase correctament, només perquè ell la senti sense fer-li repetir. Exemple, si l’infant diu “tota” (cotxe), nosaltres direm: què vols, el cotxe?.
- L’infant no s’ha de sentir corregit, tot i que el feedback correctiu és necessari, s’ha de fer principalment de forma indirecta: ampliant i repetint correctament el que ha dit l’infant.
- Quan l’infant ens parli i no l’entenguem, a vegades podem fer veure que l’hem entès però d’altres haurem de dir-li: no t’entenc, què vols? Torna-m’ho a dir, perdona no t’he sentit… No se l’ha de fer enfadar en aquestes situacions i sobretot que no se senti malament.
