La fisioterapeuta especialitzada en Pediatria i Pscicomotricitat del Centre Tàndem, Nani Mora, ens parla de la importància del joc dels infants, dels beneficis que els aporta i de quina manera els pares i mares hi podem interactuar.
“El joc és fantàstic. El joc és una de les activitats bàsiques dels nens i les nenes, a través del joc els petits, aprenen i construeixen la seva personalitat. El joc els permet estructurar el pensament i cobrir necessitats de la seva vida.
El joc els ajuda a descobrir el món, l’entorn que els envolta i el seu cos, els ajuda a conèixer els sentiments, i les pròpies capacitats i habilitats.
Un nen que juga és un nen sa. Alguns jocs ajuden a madurar els sentits, altres serveixen per adquirir més agilitat i equilibri, altres a resoldre conflictes emocionals…
Molts autors anomenen la importància del joc i la joguina en el desenvolupament harmònic del nen.
- Karl Groos, filòsof i psicòleg, va ser el primer en constatar el paper del joc com a fenomen del desenvolupament del pensament i de l’activitat.
- Piaget associa tres estructures bàsiques del joc amb les fases evolutives del pensament humà: el joc com a simple exercici, el joc simbòlic i el joc reglat.
- Vigotsky estableix que el joc és una activitat social en la qual, gràcies a la cooperació amb d’altres nens, s’aconsegueix adquirir rols que són complementaris al propi.
El joc és sobretot una font de plaer, i aquest és l’objectiu principal: gaudir jugant.
El joc dels nens i nenes evoluciona a mesura que creixen:
Durant els primers anys de vida els nens, necessiten jugar amb els pares. Fins al final del segon any de vida, les criatures prefereixen jugar amb els seus referents afectius.
A partir dels tres anys ja comencen a jugar amb els altres infants.
Els primers jocs:
Encara que siguin nadons podem jugar amb els nens i nenes:
- 0 a 3 mesos de vida: importància dels sentits: la mirada, l’olfacte, el contacte corporal, el gust i l’oïda. És bàsic que els pares o el cuidador estableixin un contacte ocular amb el nadó.
- Els jocs en aquesta etapa són jocs de relació que facilita l’adult, destinats a establir el vincle i a despertar els cinc sentits.
- Podem jugar a fer expressions diferents amb la nostra cara, cantar amb veu suau. En un inici el nen està molt interessat en la cara de la mare, la seva veu, la seva olor i descobrirà el món a través d’ella. Poc a poc es començarà a interessar per les seves pròpies mans i se les posarà a la boca, es girarà cap a les fonts sonores i començarà a balbucejar. La boca és la seva eina per explorar tot el que l’envolta, hem de deixar que se les posi a la boca, ja que hi tenim moltes sensacions. El nadó a través de la boca, rep informació de mides, formes, tacte, gust… Sempre haurem d’estar al cas que no siguin objectes petits.
- Quan els pares diuen cosetes als fills, ells intentaran imitar-lo balbotejant. Estan jugant i aprenent amb els sons, tot gaudint d’una experiència emocional amb els seus progenitors.
Aquests serien exemples del joc exploratori o imitatiu que trobem en el nens més petits.
El joc entre els 4 i 6 mesos:
- A partir dels 3 mesos hi ha adquisició del control cefàlic, afavorint més control de moviment. El nen/a ja comença a agafar objectes i, tot i que ho farà de manera borda, li permetrà realitzar més accions.
- El desig afavorirà un augment de la seva activitat. El desig és el motor del nen.
- Apareixen plenament els jocs d’exploració sensorial (tocar, ensumar, sacsejar…)
- És important estar al terra amb els infants per poder jugar amb ells amb jocs que puguin afavorir el moviment. Hem de procurar que el nen es pugui moure amb llibertat i que pugui explorar amb tot el seu cos. Podem fer massatges a la catifa, jugar a fer pessigolles, a arri arri tatanet… cap als 6 mesos. Els podem oferir contes de plàstic amb algunes imatges.
- De 0 a 3 mesos es descobreix les mans, dels 4 als 6, és l’etapa dels peus: els explora, es posa els dits dels peus a la boca. El fet d’agafar-se els peus afavorirà el volteig.
- En aquesta edat els jocs de falda els agraden molt. Els agrada que els cantem, que juguem amb ells cos a cos. Els podem oferir joguines que puguin agafar i tocar i que se les pugui passar d’una mà a l’altra.
El joc entre els 7 i els 12 mesos:
- En aquesta etapa aprenen a seure de forma autònoma i a desplaçar-se. Són molt importants els jocs de moviment, que afavoreixin la descoberta espaial. Podem posar al terra coixins, obstacles, per afavorir que passi per sobre. Podem deixar caixes perquè puguin posar-se de genolls, cadires petites perquè s’aixequin i puguin caminar…
- L’ infant està molt interessat en els objectes i li agrada manipular les joguines. Està en plena descoberta. Li agrada fer xocs amb les joguines, apilar-les, tirar-les… Sovint el fet de llençar els objectes ens posa nerviosos als adults, però hem de pensar que forma part del joc d’aquestes edats i de la descoberta.
- Gaudeixen de fer les coses per si mateixos, és un moment molt important en el desenvolupament. Quan el nen aprèn a desplaçar-se a través del gateig, de la marxa, se li obre un ventall més gran de possibilitats d’aprenentatge, exploració i descobriment per anar a buscar allò que vol i que li agrada. No depèn d’un adult per poder acostar-se al que desitja (els agrada fer les coses per ells mateixos). Aquest és un moment molt important en el desenvolupament.
- En aquesta etapa és important prevenir possibles accidents domèstics, s’ha d’adaptar l’espai per tal de protegir-los.
- Música i ritmes. Durant la segona part del primer any, els infants es troben en una etapa preverbal, entenen un llenguatge senzill, però encara no es poden expressar amb paraules. Hi ha una diferència molt gran entre el que entenen i el que poden expressar, es mostren encuriosits per la música i els ritmes. És important poder fomentar aquest descobriment amb músiques diverses, amb jocs de moviments rítmics i petits balls. El ritme forma part de l’aprenentatge del llenguatge i els jocs rítmics també són precursors del llenguatge i la parla.
Els jocs a partir de l’any:
- A partir dels 12 mesos comença l’etapa plenament física, en la qual li encantarà caminar, córrer i enfilar-se per tot arreu. Mica en mica l’infant es veu més capacitat per fer coses per ell mateix i veu que pot començar a coordinar el seu cos. És interessant fomentar activitats als parcs infantils on puguin córrer, enfilar-se, trepar, baixar pel tobogan…
- Alternar estones de joc físic amb jocs més tranquils: a part del joc físic, és recomanable oferir als nens estones de joc tranquil, per exemple encaixos, jocs de construccions, mirar algun conte… Tot i així cal recordar que el seu nivell d’atenció és baix i que, per aquest motiu, ràpidament es pot aixecar de la cadira o bé passar a un altra activitat
- A partir dels 18 mesos començarà a fer gargots.
- Imitació de gestos. Reconeixement de l’esquema corporal: s’inicia la imitació de gestos de manera voluntària. Els jocs d’imitació són importants i precursors del joc simbòlic. Aquí podem cantar cançons que els ajudaran a reconèixer l’esquema corporal, ja que imitaran els nostres gestos. Per exemple el Joan petit com balla.
- Joc més instrumental: utilització de joguines. El jocs comencen a ser més instrumentals i utilitzen joguines pel que serveixen realment. El joc comença a ser de simulació, per exemple: donar menjar a una nina amb una cullera o fer veure que condueix un cotxe… Aquest joc també té una evolució: en principi li caldrà l’objecte per simular (la cullera) desprès ho podrà fer amb un pal de fusta fent veure que és la cullera.
- A mesura que l’infant madura serà capaç de prestar una atenció més mantinguda. Aquí els pares el poden ajudar perquè vagi ampliant l’atenció, jugant amb ell i buscant altres maneres d’explorar i jugar amb determinades joguines.
El joc dels infants a partir dels dos anys fins als tres:
- Estan entrant en l’etapa verbal. Frases de dues paraules fins a domini del llenguatge. Per tal de fomentar el llenguatge, podrem explicar contes (per ex. el del patufet), crear un àlbum de fotos dels familiars i amics, d’objectes que li puguin agradar, associar imatges, descobrir noms d’animals.
- Repetició dels jocs: als infants els agrada repetir les accions i els jocs. Els dona seguretat. En la repetició troben el plaer de saber què vindrà i els ajuda a anticipar. Les criatures aprenen per repetició
- Desplegament del joc simbòlic. Dels dos als tres anys, van adquirint habilitats en el llenguatge i en la motricitat. Hi ha desplegament del joc simbòlic, que ja no serà tant simple i que anirà encadenant poc a poc un joc de seqüències més complexa (imiten el que veuen fer als pares). Estan descobrint com funciona el món i experimenten diferents rols. És important que respectem els jocs i els deixem jugar lliurament.
- Atenció més sostinguda: mica en mica poden tenir millor atenció en les activitats que li agraden. Fins als tres anys, solen jugar amb els adults i els costa molt jugar amb altres nens. Quan juguen amb altres nens, no sol ser un joc compartit. Ho començaran a fer a partir dels 3 anys. Abans poden jugar de costat i tenir petits intercanvis d’objectes.
- Costa compartir joguines. En aquesta edat costa compartir el que tenen.
A partir dels 3 anys:
- Comença la sociabilització: apareix la negociació entre infants, tot i que la col·laboració no és intensa.
- El llenguatge és un vehicle pel raonament, ja poden entendre i raonar millor les situacions. Quan el llenguatge és ric, enriquiran el joc simbòlic.
- Poden jugar amb els seus iguals de manera simbòlica. S’enriqueix el joc simbòlic amb els altres infants.
- Pintar i dibuixar.
- Augment del raonament, major control emocional i de la conducta. Comencen a debutar en jocs de regles senzilles: jocs de cartes senzills, jocs de memòria, jocs de torns…”
